D'ABRIL A JUNY DE 2015 MUSEU DARDER (BANYOLES) ELS DIVENDRES A 2/4 DE 8 DEL VESPRE

CONFERÈNCIES

10 d'abril de 2015
Albert Aulines
A la recerca de més evidències neandertals a l’Alta Garrotxa: la cova “Bauma d’en Noguer” (Albanyà)


La cova "Bauma d'en Noguer" (Albanyà, Alta Garrotxa)
Portal d’entrada a l’Alta Garrotxa des de la plana empordanesa, la cova “Bauma d’en Noguer” és l’últim jaciment arqueològic descobert en aquest magnífic espai natural on la presència dels neandertals hi està ben documentada (a la Cova 120 i a la Cova dels Ermitons). Les excavacions arqueològiques dels anys 2009 i 2010 han posat al descobert, en aquesta cova, les evidències d’estades humanes de diversos períodes històrics, des del neolític antic fins avui. L’objectiu de la recerca, però, és la localització de restes del període neandertal.




17 d'abril de 2015
Alfons Díaz
El Pla de l’Estany: territori neandertal
 

Campament neandertal a cel obert de
 Roca Foradada al Pla d’Usall-Martís
Qui i com eren els neandertals? Com s’organitzaven? Quina va ser la causalitat que els va portar a assentar-se a la comarca del Pla de l’Estany? L’estratègia d’ocupació i la dinàmica cultural d’aquelles comunitats humanes estan molt bé representades, sobretot, en aquels assentaments efectuats en coves i/o abrics.
Per altra banda, la manca d’una recerca metodològica en el marc dels campaments a cel obert, feia impossible obtenir una visió de conjunt en relació als costums i la forma de vida neandertal en aquesta comarca. Avui dia, gràcies a les últimes intervencions realitzades, podem parlar que, amb tota fiabilitat, aquelles societats també es van disseminar pel territori mitjançant la creació de campaments organitzats en cabanes.

24 d'abril de 2015
Alba Masclans
El salt d’allò concret a allò general: de les destrals de pedra polida a les relacions socials del Neolític Mig català

Les destrals de pedra polida
del Neolític Mig català
L’Horitzó dels Sepulcres de Fosa, o Neolític Mig, se situa entre mitjans del quart i del cinquè mil·lenni ANE al Nord Est de la Península Ibèrica. És un moment de canvis. L’agricultura s’intensifica, es creen xarxes d’intercanvi de llarg abast, certs processos productius s’especialitzen i noves formes d’organització social i s’escampen pel territori. Aquestes comunitats compartien una mateixa normativitat funerària, amb enterraments individuals i un patró de tomba i d’aixovar que, tot i aparèixer estandarditzat, presenta diferències a nivell regional, sobre tot entre les zones de l’interior i les més pròximes a la costa.
En aquest marc, exposarem com l’estudi de destrals, aixes i aixades, tant funeràries com domèstiques, contribueix a caracteritzar aquesta nova realitat social. A través de l’aplicació de disciplines com l’anàlisi funcional, l’arqueologia experimental o l’estudi morfològic en 3D, veurem com es poden resoldre preguntes històriques amb una metodologia científica.


8 de maig de 2015
Xavier Terradas i Antoni Palomo
Experimentació a la Draga. Resultats i projecció científica i social

El poblat neolitic de La Draga (Banyoles)
La implementació de protocols i metodologies experimentals en la investigació científica s’està convertint en una pràctica cada vegada més habitual. Així doncs,  l’experimentació ocupa un lloc destacat en la validació d’hipòtesis  generades al voltant d’aspectes com la formació i transformació del registre arqueològica, la tecnologia de les societats i els modus de vida del passat.
En aquest sentit al jaciment neolític lacustre de la Draga es duen a terme projectes experimentals des de fa més de 10 anys amb l’objectiu de resoldre qüestions de diversa índole en relació a la producció i ús d’instrumental de pedra i de fusta, amb l’agricultura, la cacera.. Aquest treball continuat, també és de gran utilitat i aporta de forma indirecta i directa, una gran quantitat de recursos educatius i formatius a hora de fer més proper el passat a tots els públics en les propostes didàctiques que s’implementen en el Parc Neolític de la Draga.


15 de maig de 2015
Isaac Rufí
Paleontologia i paleolític al Pla de l’Estany: un estat de la qüestió

Antiga pedrera del Pla de la Formiga (1915)
El Pla de l’Estany és una comarca excepcional. Més d’un 95% de la seva geologia és sedimentària, fet que ens recorda que és un paratge molt propici per a les troballes fòssils. En els últims decennis s’han produit un conjunt de troballes de gran interès, algunes de les quals representen etapes que anteriorment eren desconegudes a la comarca. Ens plantegem fer un recorregut pels jaciments d’antiguitat més recòndita de la comarca fins al final del paleolític, seguint l’evolució geològica de la comarca i la seva relació amb la situació dels jaciments. Així, pretenem posar una mica d’ordre a un panorama arqueològic i paleontològic de gran complexitat. Passarem revista des de què el Pla de l’Estany estava sota el mar fins a l’instal·lació de l’estany actual.

22 de maig de 2015
Enriqueta Pons
Les diferents ocupacions urbanes del complex arqueològic d’època ibèrica del Mas Castellar de Pontós (segles V-III aC.)

Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà)
En l’assentament ibèric de Pontós s’han documentat una superposició de tres assentaments amb una estructura arquitectònica –construcció, planificació, arquitectura i agençaments–, totalment diferents. El més antic, que s’ha documentat durant les darreres quatre campanyes, correspon a un edifici exempt d’una arquitectura sòlida, agençaments i acabats molt elaborats, de naturalesa incerta, possiblement forana. Va ser derruït per un incendi (a finals del s. V aC) i en el seu damunt es va bastir un assentament fortificat de petites dimensions, seguint una tendència generalitzada en tot el NE peninsular que perdurà fins el s. III aC. A partir del moment en què el complex defensiu és inutilitzat, dins de la primera meitat del s. IV aC, es produeix la construcció d’un nou assentament que presentà un patró completament diferent. Es tracta ara d’un petit hàbitat obert composat fonamentalment per cases complexes i senyorials (dues excavades) ubicades a banda i banda d’un carrer ample, associat a cases domèstiques i sobretot  a un enorme camp de sitges que es desplega per una superfície no inferior a 1,5 ha. Esdevé així un nucli especialitzat en l’acumulació d’excedents agrícoles, model que es troba en altres llocs alt-empordanesos, de la Catalunya Central i del Penedès. Cal pensar que les característiques culturals, econòmiques i culturals de cada ocupació eren també diferents.


29 de maig de 2015
Marc Prat
La religió ibèrica en el territori de la Indigècia. Estat de la qüestió

Sector 2 de la zona 15 de l’Illa d’en Reixac
(Ullastret, Baix Empordà)
La religió ibèrica és un tema apassionat però que alhora, pel context històric en què es va desenvolupar, és poc conegut. Les continues excavacions al territori de la Indigècia (territori limitat al nord per les Alberes, a l’est pel mar Mediterrani, al sud, a grans trets per la zona que avui dia separa les comarques de la Selva, el Vallès Oriental i el Maresme, i a l’oest per la serralada prelitoral) han deixat al descobert vàries zones i edificacions amb indicis d’activitats religioses lligades, en moltes casos, a objectes cultuals i a pràctiques rituals. En aquesta conferència, es presentaran quines són aquestes zones on s’han localitzat pràctiques susceptibles de ser interpretades com a religioses, quins són els objectes que s’hi han trobat associats i quines primeres conclusions se’n poden extreure.

5 de juny de 2015
Marta Santos i Joaquim Tremoleda
Novetats arqueològiques al conjunt d’Empúries

Insula 30 de la ciutat romana d’Empúries
Les diferents excavacions programades realitzades en el conjunt arqueològic d’Empúries així com també les intervencions preventives fetes al l’entorn dels nuclis grec i romà han permès ampliar i renovar determinats aspectes sobre la seqüència i el coneixement actuals.  Els resultats assolits en les actuacions fetes al sector de l’àgora i estoa, del barri portuari de la Neàpolis, de l’insula 30 de la ciutat romana així com en diferents necròpolis de l’àrea periurbana esdevenen el fil conductor per actualitzar el discurs sobre l’emblemàtic jaciment emporità.


12 de juny de 2015
Pere Castanyer i Andrea Ferrer
Luxe i confort a l’època romana: el balneum de la vil·la de Vilauba

Balneum de Vilauba
La recent modificació del traçat de la carretera que travessava pel bell mig el jaciment de Vilauba ha permès descobrir noves restes arqueològiques fins ara sepultades a sota d’aquest camí. En destaca el balneum de l’antiga vil·la romana, en un excel·lent estat de conservació i composat per diferents estances, a través de les quals es possible reconstruir avui amb molta fidelitat i rigor les condicions de vida, d’higiene i de confort dels seus habitants, així com també altes aspectes sobre l’arquitectura i el funcionament d’aquest tipus d’edificacions, que esdevingueren un símbol de romanitat.